MEMÒRIA  2005

 

 

CITE

 

 

 

Oficina d’Igualada

 

 

MEMORIA de l’oficina del CITE

a IGUALADA

  

1.     USUARIS: 282:

  <div align="left">

Homes

 114

40,43%

Dones

 168

59,57%

Total

 282

 

</div> 

Per primera vegada, es confirma la tendència que ja es veia durant l’any 2004, el nombre de dones que han passat per l’oficina és més gran que el nombre d’homes. Es confirma que les dones són les principals protagonistes en els fluxos migratoris, i sobretot, com es podrà comprovar en apartats posteriors, aquest canvi ve donat per  les dones llatinoamericanes.

     2. VISITES:  468 visites.

Normalment es fa una primera visita d'informació i les posteriors són per a la gestió de la documentació i tramitació; les  282 persones usuàries ateses han realitzat 468 visites, una mitjana de 1,65 visites per persona. Quant a les visites realitzades per homes i dones no s’ha notat una gran diferència; les dones han realitzat una mitjana de 1,70 visites per dona i els homes 1,59 visites per home.

 

3.     CONSULTES: 891 consultes

Normalment, les persones usuàries en cada visita que realitzen poden plantejar diferents qüestions, cosa que es posa de manifest en l’elevat nombre de consultes. La mitjana de consultes per persona usuària ha estat de 3,16.

Moltes visites i consultes no han estat comptabilitzades per l’elevat nombre de persones que passen cada dia, ha hagut també un considerable número de consultes per telèfon.

El nombre de consultes ha estat molt significatiu i ha augmentat considerablement respecte l’any 2004 que els 249 usuaris atesos van realitzar 619 consultes (suposant una mitjana de 2,49 consultes per usuari durant el 2004), cosa que posa de manifest un elevat grau de confiança i satisfacció dels usuaris respecte de l'assessorament del CITE.

 

 

 

4.      PER EDATS:                                  

<div align="left">

 

Homes

Dones

Total

%

Menys de 19 anys

13

12

25

8,87%

19 a 31

40

70

110

39,01%

31 a 51

56

75

131

46,45%

51 a 66

5

11

16

5,67%

Total

114

168

282

 

</div>                                                                             

El grup majoritari per edat és el de 31 a 51 anys (46,45%), seguit pel de 19 a 31 anys (39,01%), tenint en compte que entre els dos grups sumen el 85,46% dels usuaris es pot constatar que la majoria d’usuaris atesos estan en edat laboral. Només un 5,67% de les persones ateses superen els 50 anys i els menors de 19 anys solen ser usuaris que estan en edat escolar i la consulta la fan els seus familiars, la majoria de vegades els progenitors. La majoria d’aquests usuaris són menors que van arribar a la comarca amb els seus pares i que un cop els pares han aconseguit legalitzar-se a través del procés de normalització, s’han iniciat els tràmits de legalitzacions dels menors. Tot i que no podem oblidar els menors arribats per reagrupació familiar que volen fer tràmits de renovació de les seves autoritzacions de residència o volen fer modificacions a una autorització de treball. A la comarca de l’Anoia no s’han detectat menors de 18 anys no acompanyats.

 

5.     PAÏSOS DE PROCEDENCIA

  <div align="left">

Països

Homes

Dones

Total

%

ALGÈRIA

1

-

1

0,35%

ARGENTINA

6

13

19

6,74%

ARMÈNIA

1

-

1

0,35%

BOLÍVIA

2

3

5

1,77%

BRASIL

-

2

2

0,71%

BULGARIA

-

1

1

0,35%

COLÒMBIA

4

19

23

8,16%

EGIPTE

2

-

2

0,71%

EQUADOR

17

45

62

21,99%

ESPANYA

2

7

9

3,19%

GUINEA

5

3

8

2,84%

HONDURES

1-

0

1

0,35%

INDIA

1

1

2

0,71%

MARROC

30

25

55

19,50%

MÈXIC

-

1

1

0,35%

MONGÒLIA

-

1

1

0,35%

NÍGER

-

1

1

0,35%

PAKISTAN

4

1

4

1,42%

PARAGUAY

-

2

2

0,71%

PERÚ

6

5

11

3,90%

REP. DOMINICANA

-

6

6

2,13%

REP. TXECA

-

1

1

0,35%

ROMANIA

15

7

22

7,80%

RUSSIA

-

1

1

0,35%

SENEGAL

1

-

1

0,35%

TUNÍSSIA

1

-

1

0,35%

UCRAÏNA

4

9

13

4,61%

URUGUAI

4

3

7

2,48%

VENEÇUELA

1

1

2

0,71%

XILE

3

7

10

3,55%

NEPAL

-

1

1

0,35%

ALTRES PAÏSOS

2

2

4

1,42%

 

</div></div>Segons aquestes dades, el col·lectiu més nombrós és l’equatorià (21,99%), seguit del marroquí  (19,50%) i amb més diferència el colombià (8,16%) i el romanès (7,80%). Si es comparen les dades d’enguany amb les del 2004 es pot veure que l’any passat la majoria d’usuaris provenien del Marroc (suposaven el 32,53% de les persones ateses), seguit dels equatorians (16,47%).

Referent als països de procedència, cal esmentar que enguany han arribat a l’oficina persones de països com Índia, Pakistan, Armènia, Hondures, Mèxic, Mongòlia o Níger dels quals fins enguany no s’havien presentat a l’oficina.

Els usuaris que han utilitzat el servei procedeixen de 33 països, això reflexa la gran diversitat de la immigració a la comarca de l’Anoia.

Pel que fa al gènere s’ha de ressaltar, tal i com es deia al primer apartat d’aquest document,  que el número de dones supera el d’homes en la majoria de països llatinoamericans. També s’ha de tenir en compte que el 45,45% d’usuaris procedents del Marroc han estat dones.

<spacer type="horizontal" size="36"></spacer>

6.      PER ESTAT CIVIL

   <div align="left">

 

Homes

Dones

Total

%

Solters/es

37

37

74

26,24%

Casats/des

66

94

160

56,74%

Separats/des

3

16

19

6,74%

Conviuen en parella

7

17

24

8,51%

Vidus/dues

1

4

5

1,77%

Total

114

168

282

 

</div> 

El grup més nombrós és el de persones casades (51,74%), seguit de les persones solteres (26,24%). Això posa de manifest un elevada nivell d’establiment de la població estrangera a la localitat, fruit dels processos de reagrupament familiar.

                                                

7.      NIVELL D’ESTUDIS

  <div align="left">

 

Homes

Dones

Total

%

Analfabets

2

1

3

1,06%

Estudis bàsics

56

90

146

51,77%

E. mitjans

27

56

83

29,43%

Professionals

19

7

26

9,22%

Universitaris

3

8

11

3,90%

Altres

7

6

13

4,61%

Total

114

168

282

 

</div> 

El grup majoritari és el dels usuaris amb estudis bàsics (51,77%), seguit de les persones que han cursat estudis mitjans (29,43%) i professionals (9,22%). Això posa de manifest el nivell formatiu de les persones estrangeres arribades en els darrers fluxos migratoris i l’enorme potencial que això representa per a la societat receptora.

Cada vegada hi ha més dones amb estudis superiors, tot i que  això no es reflecteix en la feina que realitzen (la majoria treballen com a servei domèstic i neteja).

 

8.      PER VIVENDA (SITUACIÓ FAMILIAR)

  <div align="left">

 

Homes

Dones

Total

%

Viu sol/a

16

5

21

7,45%

Amb família

75

150

225

79,79%

Amb amics/amigues

21

9

30

10,64%

Altres

2

4

6

2,13

Total

114

168

282

 

</div> 

La majoria dels usuaris conviu amb familiars (79,79%), cosa que reforça el caràcter d’estabilització creixent dels fluxos migratoris al nostre territori si pensem en la reagrupació familiar i famílies formades per un sol nucli familiar. Però també s’ha de pensar en la dificultat que tenen les persones estrangeres en trobar un pis de lloguer, cosa que obliga a moltes persones a compartir pis amb familiars de segon o tercer grau o amics. Això dona, en moltes ocasions, la concentració de moltes persones en un mateix habitatge.

S’ha de tenir en compte que, si algun dia, les persones que estan acollides a casa de familiars decideixen començar els tràmits per reagrupar a les seves famílies que actualment es troben en els països d’origen, necessitaran un altre habitatge, cosa que posarà més de manifest la dificultat de l’accés a l’habitatge de les persones estrangeres lligat a la manca d’habitatges de compra o lloguer a un preu assequible.

La variable d’altres es refereix a persones que viuen en habitacions rellogades o viuen als habitatges on treballes com a treballadores domèstiques. 

 

 

9.      SITUACIÓ LEGAL

  <div align="left">

 

Homes

Dones

Total

%

Amb Permís

73

100

173

61,35%

Sense Permís

41

68

109

38,65%

 

Enguany, el número de persones ateses a l’oficina i que disposaven de permís de residència o residència i treball ha estat bastant més elevat que les persones que no disposaven de permís de residència. Això s’ha pogut donar pel número d’estrangers que es van poder acollir al procés de Normalització dut a terme pel Govern actual a principis de 2005.

Cal dir que fins ara, sempre ens havíem trobat a que el número de persones que arribaven a l’oficina sense permís era igual o fins i tot més elevat que el número de persones que sí que disposaven de permís, un exemple es veu en les xifres de l’any 2004 que les persones amb permís representaven el 49,19% dels usuaris atesos i les persones sense permís, el 50,81%

 

10.  SITUACIÓ LABORAL

  <div align="left">

 

Total

%

Treballen

181

64,18%

No treballen

101

35,82%

Treballen sense permís o sense contracte

71

 39,23% dels que treballen

</div> 

Del total de les persones que treballen el 39,23%, que representa a 71 persones, es troba treballant en situació irregular o ho fan sense alta a la Seguretat Social, cosa que els condemna a l’economia submergida, l’explotació i la precarietat laboral.

Si es relaciona aquest apartat amb l’anterior i el de les edats, es pot comprovar que han passat per l’oficina 109 sense permís de treball i al mateix temps 71 persones estaven treballant sense autorització de treball o sense contracte. Es pot arribar a la hipòtesi que la major part de les persones que es troben indocumentades tenen feina, ja que entre les 109 persones sense permís es troben gent que no estan en edat de treballar, tenint en compte que el total de persones de menys de 19 anys són 25.

 

 

11.  PER SECTORS, SITUACIÓ LEGAL, I LABORAL

  <div align="left">

Sector

Total

%

Treballen sense permís

%

Treballen amb permís sense contracte

%

Agricultura

 2

1,10%

1

50,00%

0

0

Indústria

57

31,49%

10

17,54%

3

5,26%

Construcció

21

11,60%

18

38,10%

2

9,52%

Hostalera

17

9,39%

9

52,94%

2

11,76%

Comerç

12

6,63%

0

-

0

-

Servei Domèstic

60

33,15%

25

41,67%

7

11,67%

Altres serveis

12

6,63%

4

33,33%

0

-

TOTAL

69

 

57

 

14

 

</div> 

 

Pel que fa a la situació per sectors, cal destacar com a una de les feines més freqüents el servei domèstic (33,15%), la indústria (31,49%) i la construcció (16,67%). En aquest torna a quedar palès la majoria de dones que s’han adreçat al servei. Quant a la indústria, parlant de la comarca de l’Anoia, la majoria de persones estan treballant a indústries del sector tèxtil.

Els que treballen sense permís de residència i treball ho fan especialment en el sector de la hostaleria, on un 52,94% dels treballadors no disposen de permís per treballar o el servei domèstic on el percentatge de persones sense permís de treball representen el 41,76%.

Una altra dada important i preocupant és que els que treballen amb permís de residència i treball però sense contracte ho fan sobre tot  en servei domèstic i hostaleria.

 

12.                        CONEIXEMENT D’IDIOMES

CASTELLÀ

   %<div align="left">

No entenen

12

4,26%

Només entenen

12

4,26%

Només parla

80

28,37%

Llegeixen i escriuen

178

63,12%

</div> 

La major part de les persones usuàries té un coneixement elevat del castellà. Això és un reflex de l’important increment de persones procedents de l’Amèrica Llatina, però també pel fet que el castellà és la llengua majoritària de relació en els barris on resideixen i en els sectors laborals en què treballen. Tanmateix, també hi ha un percentatge important de persones que desconeixen el castellà. Per això seria bo impulsar i promoure cursos de castellà per a la població immigrada que es troba en aquesta situació, cosa que milloraria la seva qualificació orientada a la inserció social i al mon laboral.

 

<spacer type="horizontal" size="36"></spacer>CATALÀ 

    %<div align="left">

No entenen

157

55,67%

Només entenen

95

33,69%

Només parlen

21

7,45%

Llegeixen i escriuen

9

3,19%

</div> 

Es pot veure com u<spacer type="horizontal" size="36"></spacer>na part important de la població estrangera no entén el català. Això és deu, com ja hem vist, al fet que la llengua castellana és la llengua principal de relació en l’entorn laboral i en els llocs de residència, però també a que rarament les persones catalanoparlants s’adrecen en català a les persones estrangeres.

Incrementa vagament el número de persones que entenen el català, degut, sobretot, al número de persones que es dediques a tasques domèstiques o cura de gent gran, ambients on es sol parlar el català.

És important destacar que moltes persones estrangeres manifesten interès per aprendre'l. Per això, és fonamental augmentar i impulsar els cursos de català com un element estratègic per promoure la seva inserció social i laboral. Les entrevistes realitzades a menors de 19 anys, que han estat escolaritzat a Catalunya, i s’han adreçat a l’oficina per demanar informació, han estat en català.

 

 

 

 

 

13.                        TIPUS DE TRÀMITS

<div align="left">

 

TIPUS DE TRÀMIT

  

  

 

 

 

Tràmit

%

 

 

Autorització de Residència Inicial

123

13,80%

 

 

Autorització de Treball Inicial

130

14,59%

 

 

Processos Regularització

134

15,04%

 

 

Renovació A. Residència

58

6,51%

 

 

Renovació A. Treball

116

13,02%

 

 

Reagrupació Familiar

255

28,62%

 

 

Targeta Estudiants

3

0,34%

 

 

Targeta Comunitària

33

3,70%

 

 

Expulsions

2

0,11%

 

 

Penals

1

0,11%

 

 

Nacionalitat

7

0,79%

 

 

Matrimonis

4

0,45%

 

 

Naixements

3

0,34%

 

 

Visats

5

0,56%

 

 

Altres

14

1,57%

 

 

TOTAL

891

 

</div>  

 El nombre més important de consultes ha estat les realitzades sobre reagrupacions familiars (28,62%) i procés de regularització (15,04%). Cal especificar el número de tràmits en relació a reagrupacions familiars ve donat per la suma de persones que han aconseguit la seva residència durant la normalització d’enguany i les persones que tramitaven la renovació de la seva autorització de residència i treball (13.02%), sumant les dues últimes variables comentades dona un percentatge del 28,06% del total de tràmits.

També cal comentar que el 14,59% referent a autoritzacions de treball inicial han estat informacions donades, majoritàriament, a persones que s’adreçaven a l’oficina amb la intenció de tramitar regularització però no complien els requisits que marcava la llei i se’ls informava de la possibilitat de accedir a l’autorització de treball a través de les autoritzacions de treball inicials.

 

 

14.                         DERIVATS AL CITE PER:          

<div align="left">

Sindicat

74

26,24%

Companys i familiars

173

61,35%

Serveis Socials

29

10,28%

ONG

2

0,71%

No contesta

4

1,42

</div> 

La difusió directa del servei per part de familiars i amics (61,35%) és la manera més freqüent de conèixer l'entitat. Aquesta realitat ve donada pels anys de feina del CITE-CCOO dintre del municipi d’Igualada, atenent les necessitats del col·lectiu immigrant en matèria d'Estrangeria.

Cal destacar que el 26,24% dels usuaris venen a través del sindicat, ja sigui per ser afiliats o perquè ja coneixien el servei amb anterioritat i tornen per fer altres consultes o tràmits.

També el nombre de derivacions dels serveis socials és important i demostra l’eficàcia en la coordinació entre entitats i serveis de l’Ajuntament.

 

15.                        MUNICIPIS DE PROCEDÈNCIA

  <div align="left">

Població

Usuaris

%

IGUALADA

177

62,77%

VILANOVA DEL CAMÍ

30

10,64%

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

19

6,74%

CAPELLADES

14

4,96%

LA POBLA DE CLARAMUNT

8

2,84%

PIERA

7

2,48%

CALAF

5

1,77%

COPONS

3

1,06%

JORBA

3

1,06%

ODENA

2

0,71%

ALTRES

14

4,96%

Total

282

 

</div>

El 62,77% dels usuaris del CITE-CCOO són persones residents o empadronades al mateix municipi on es troba l’oficina.

La resta de persones són residents en altres poblacions de la comarca. S’adrecen al servei perquè el Consell Comarcal de l’Anoia participa en la subvenció anual que rep el CITE per estar en el territori, i això fa que es pugui fer una atenció universal a tots els ciutadans de la comarca de l’Anoia.

 

CONCLUSIONS

La present memòria continua constatant la importància d’oferir el servei que ofereix el CITE, ja que continua creixent el número de població immigrada a la comarca i a la ciutat d’Igualada.

L'atenció als usuaris, igual que durant l'any passat, ha estat d'una afluència contínua d'usuaris durant tot l'any 2005.

Hi ha una emigració sobretot jove i adulta, la major part d'usuaris són de llatinoamericans (majoritàriament de l’Equador) i marroquins i les famílies comparteixen pisos a causa de les dificultats en l’accés a l’habitatge provocades per la manca i del cost elevat dels lloguers d'habitatges. La manca d’habitatges s’accentuarà quan les persones que comparteixen pis o estan acollides a casa d’algun amic o familiar, hagin de buscar el seu propi pis per fer els tràmits de reagrupació dels seus familiars.

Es constata per primera vegada que el número de dones que arriben al nostre servei supera al número d’homes, cosa que posa de manifest un projecte migratori propi i no com a conseqüència d’un procés de reagrupació familair. També, per primera vegada disminueix el número d’usuaris procedents del Marroc, i s’equipara el número de dones i homes marroquís que accedeixen al servei, cosa que posa de manifest l’estabilitat d’aquest col·lectiu.

Pel que fa a la feina, la major part dels usuaris treballa amb autorització de treball i disposen de contracte de treball i alta a la Seguretat Social especialment en el servei domèstic i indústria. El sector que presenta major número de treballadors sense contracte és l’hostaleria, el servei domèstic i la construcció.

S’observa una divisió per gènere dels sectors en què s’ocupa la població estrangera: el homes s’ocupen majoritàriament a la indústria i a la construcció. Les dones, al servei domèstic i a la hostaleria, tot i que enguany a augmentat el considerablement el número de dones que s’ocupen a la indústria.

Els cursos de català són molt importants per a impulsar la integració social i la incorporació al mon laboral.

La major part dels usuaris és del mateix municipi, excepte uns quants d'altres localitats.

El servei del CITE-CONC es dedica a l'assessorament en matèria legal d'estrangeria, també al coneixement de l'entorn, es fan derivacions als recursos especialitzats de la ciutat, especialment als d’inserció laboral i aprenentatge de la llengua.

S'ha de destacar la bona relació i coordinació entre els diferents serveis del municipi públics o privats i el CITE-CCOO, que fa que l'atenció als usuaris sigui de qualitat i en gran quantitat. Durant tot l’any s’ha treballat de manera molt coordinada amb els serveis socials de l’Ajuntament d’Igualada, però també d’altres Ajuntament de la comarca. També s’ha format part del grup de treball per a l’elaboració de la guia d’acollida als nouvinguts. Durant els primers mesos de l’any i amb la intenció de donar la màxima difusió possible procés de regularització que començava al mes de febrer es van realitzar diferents trobades amb les treballadores socials de la comarca (acte organitzat conjuntament entre CITE-CCOO i el Pla Comarcal per a la Integració dels Immigrants a la Comarca de l’Anoia) i amb les entitats que formen part del Consell de Solidaritat (acte organitzat entre el responsable de Pau i Solidaritat de CCOO a l’Anoia i el Consell Comarcal).