El testimoni de persones de l'Estat espanyol que es van veure obligades, per raons polítiques o econòmiques, a establir-se en altres països posa de manifest el paral·lelisme entre la seva experiència migratòria i la de les persones que des de fa alguns anys s'estan establint en les nostres ciutats: les dificultats inicials (legals, lingüístiques.), les opcions laborals, les relacions amb el país d'origen., però també el seu progressiu procés d'integració en les societats receptores.

Igualment, aquest paral·lelisme es palesa en l'experiència migratòria d'aquelles persones que, bàsicament per motivacions econòmiques, es van establir a Catalunya procedents de diferents llocs de l'Estat. Tant en un cas com en l'altre, ens trobem davant d'un procés continuat d'incorporació social, que fa que els rastres d'aquests processos migratoris es dilueixin progressivament. En aquest context, alguns rètols són actualment quelcom més que un reclam comercial: ens parlen del nostre passat recent.