L'obertura d'un negoci representa l'aposta vital d'algunes persones que han vist en l'activitat comercial una manera de guanyar-se la vida. Tanmateix, generalment no és la seva primera opció laboral, sinó que es dóna després d'un temps de residència al país, i després d'haver treballat en els sectors que tradicionalment ocupen la mà d'obra immigrada (construcció, hostaleria, servei domèstic...).

Els establiments comercials són espais d'interacció entre els que acaben d'arribar i els que ja fa més temps que són a la ciutat, són portes d'entrada per als nous ciutadans en el nou entorn. Moltes vegades aquests establiments esdevenen un àmbit de suport, de solidaritat, d'aprenentatge dels nous costums...

Aquests establiments també permeten mantenir els vincles amb la societat d'origen, ni que sigui perquè ofereixen la possibilitat de cuinar els plats de sempre, veure pel·lícules en la pròpia llengua o parlar per telèfon amb la família. Així, afavoreixen la inserció en la nova societat de les persones acabades d'arribar, perquè els donen seguretat mentre construeixen els vincles amb el nou lloc d'assentament.

Molt sovint, alguns d'aquests comerços donen resposta a canvis socials de la societat receptora relacionats amb nous gustos o amb noves modes en la manera de vestir, de pentinar-se o de menjar, entre d'altres. Les botigues de productes d'artesania, els restaurants, les botigues de roba, les perruqueries... són també punts d'intercanvi, de coneixement, de fusió i de difusió d'usos i costums diversos.