28 |
|
 |
 |
[
índex ] |
|
| Després de la
Guerra de Secessió, en què els grups feministes van
participar a favor de la Unió oblidant-se dels seus interessos,
l’oposició dels homes a les seves demandes va tornar
a escalfar el moviment. Des del Partit Republicà es va presentar
la Catorzena Esmena a la Constitució, en què s’insistia
en la concessió del vot per als homes alliberats, i en canvi
es negava explícitament a les dones. La reacció va ser
una radicalització de les feministes, que es van organitzar
independentment de qualsevol organització política,
començant amb forces renovades la lluita pel dret al vot femení. Elisabeth Cady Stanton, autora de La Bíblia de las mujeres, i Susan B. Anthony van ser dues de les més significatives sufragistes nord-americanes que van fundar, l’any 1868, la National Woman Suffrage Association. A partir de principis del segle XX, amb el suport de les idees populistes, primer, progressistes, després, i amb els canvis socials i de mentalitat, el moviment feminista va aconseguir assentar les seves bases i créixer. Durant la I Guerra Mundial, la Unió del Congrés pel Sufragi femení (fundada el 1913) va protagonitzar una sèrie d’accions pacifistes amb la finalitat de cridar l’atenció sobre l’evident falta democràtica en la política nord-americana respecte al sufragi femení. Als Estats Units, el vot per a les dones va ser aconseguit finalment el 1920. . |