PRINTER “La lluita de la responsabilitat“
Introducció
Des del 23 d'abril de l'any 2003, data en què la Direcció de l'Empresa Printer, pertanyent al Grup Berstelmann va presentar el primer expedient de regulació d'ocupació a fi d'acomiadar a 245 treballadors, (aproximadament la meitat de la plantilla) i després d'un calvari de pressions per part de l'empresa, (intent de desmantellament de maquinària, desviació de comandes, acomiadaments, amenaces de tancament i posterior presentació ERE de tancament, etc.) passant per multitud de negociacions i un llarg període de lluites, vagues, manifestacions i mobilitzacions, fins que el principi d'acord aconseguit per ambdues parts, va ser referendat per la plantilla han passat ni més ni menys que 391 dies.
Tot això sense contar l'etapa anterior, en aquest cas caldria remuntar-se al principi de l'any 2002, moment en què l'empresa va plantejar que la situació era molt delicada perquè s'havia entrat en pèrdues i la solució passava entre d'altres mesures per reduir plusos i congelar salaris.
Fruit d'això els treballadors de Printer van acceptar a través d'un Pla de viabilitat signat entre ambdues parts al Març de 2002, una sèrie de sacrificis econòmics que van suposar entre d'altres mesures, una congelació salarial per a 3 anys: 2002 a 2.004 i noves fórmules de càlcul en el Plusos, significant per a l'empresa tot això un estalvi aproximat de 3,5 milions d'Euros. De totes maneres, aviat vam comprovar que a l'empresa no li bastava amb l'esforç que suposava per als treballadors aquest acord, necessitava més. Això va provocar tota una sèrie d'accions de l'empresa (desviació de part de la producció a altres empreses del grup a Madrid, (Rotedic i Cobrhi), la qual cosa unit a una nefasta gestió, pràcticament ens va situar en el punt de partida d'abans de l'acord.
En definitiva que si l'etapa més dura ha estat aquesta última, el conjunt d'ambdues ens dóna un panorama d'anys de gran pressió i angoixa per al conjunt de la plantilla de treballadors de l'empresa,
391 dies de calvari
Si bé el primer ERE es va frenar gràcies a l'esforç comú de lluita i mobilitzacions per part dels treballadors i la feina realitzada per part dels Assessors econòmics, jurídics i sindicals va aconseguir en primera instància la seva denegació, el recurs per part de l'empresa va provocar que el Govern de la Generalitat de Catalunya anterior, contradient-se així mateix respecte a l'anterior resolució i per motius segons el nostre parer més de caràcter polític, que d'una altra índole, autoritzés parcialment l'ERE, que va comportar finalment l'acomiadament de 90 treballadors (malgrat que coneixia perfectament que aquesta mesura no resolia en absolut la situació). De fet sinó hagués estat pel sentit comú mostrat per tota la part social implicada (sindical, Comitè d'Empresa i treballadors), que continuem defensant en tot moment als acomiadats, sense caure en la provocació (el més fàcil era radicalitzar la situació, que hagués comportat la perduda de clients, fent irreversible el tancament de l'empresa) la situació s'hagués agreujat irremeiablement.
Els motius reals de l'empresa
La falta d'acord en tot el procés de negociació venia provocada entre d'altres qüestions, a més de la sol·licitud de rebaixa salarial, perquè se sol·licitava per part de l'empresa la introducció d'un sistema retributiu a la baixa, que en la pràctica comportava la desestructuració sense cap lògica professional de les categories actuals, la qual cosa suposava una reducció encara major per al personal de nova contractació, totes les parts implicades en la negociació, inclosa l'Administració Autonòmica anterior coneixíem que l'expedient no era més que la forma de pressionar-nos perquè cedíssim sense condicions, sabien de sobres que si necessitaven rebaix de plantilla hi havia formes no traumàtiques per aconseguir-ho.
Printer sempre hi ha tingut futur, per això va ser possible l'acord.
Si abans dèiem de les pressions que ha hagut de suportar la plantilla, la veritat és que ni la representació social s'ha alliberat d'això, en un viatge llampec a Dusseldorf i en una reunió “surrealista” amb la màxima representació de la divisió gràfica del Grup se'ns va donar per fet la consumació del tancament.
La veritat és que CC.OO. sempre hem manifestat que tancar Printer era un luxe que ningú ens podíem permetre, per això el nostre interès en una sortida negociada, sense cap acomiadament forçós, amb reincorporació dels acomiadats que ho desitgessin, acordant una suma indemnizatoria per a qui no volgués tornar, o s'acollís voluntàriament, sabíem que era possible acordar mesures que consolidessin el futur de l'Empresa. acceptant que la mateixa se situés a nivell competitiu en el mercat, passant evidentment per inversions i és en aquest marc, que estàvem disposats a parlar i acordar els sacrificis que els treballadors haguessin d'aportar.
Contingut de l'Acord
CCOO, la resta de forces sindicals i els treballadors hem valorat positivament l'Acord, perquè en ells es demostra que no hi havia motiu per al tancament de l'empresa, la viabilitat econòmica dels quals sempre hem defensat, alhora que amb aquest s'eviten acomiadaments indiscriminats i arbitraris.
Del contingut de l'Acord creiem important destacar entre altres punts els següents:
- Solució als acomiadaments, mitjançant baixes voluntàries amb indemnitzacions de 45 dies per any treballat amb límit de 28 mensualitats.
- Dels 90 acomiadats, 28 han sol·licitat la seva reincorporació (que ha estat en tots els casos acceptada) i tota la resta que s'ha volgut adherir a l'acord ha causat baixa voluntàriament.
- Una reducción salarial del 18'79% que ha afectat tota la plantilla, inclòs personal directiu. Reduint-se igualment el salari de referència per al calculo dels plusos en un 31%, (aquesta reducció impedirà en el futur situacions de discriminació entre treballadors).
- Increments salarials, (IPC any anterior) a partir de l'any 2005 al 2008, ambdós inclusivament.
- Valoració de tots els llocs de treball en un període màxim de 6 mesos.
- Garanties per al conjunt dels treballadors a fi d'evitar en el futur acomiadaments discriminatoris.
- L'empresa s'obliga a no realitzar cap trasllat de maquinària, i/o producció.
- Compromís de l'empresa d'inversió en el conjunt dels anys 2004 al 2006, un mínim de 18,7 milions de €uros, amb garanties que facin irreversible el compromís.
Conclusió
El resultat a hores d'ara és que en una de les empreses que es van muntar per desviar producció (Grouprint) la direcció de Printer ens proposa el seu desmantellament, tornant les dos maquines de pla a Printer, sense que en cap cas signifiqui acomiadaments per als treballadors de Grouprint, ja que els que voluntàriament vulguin passar a plantilla de Printer podran fer-ho sense cap problema.
Aquest és un bon començament, però l'empresa ha de ser especialment sensible als temes que es plantegin, a fi que ningú dubti del manteniment dels compromisos de futur acordats. Aquesta actitud és per a nosaltres la millor forma d'anar eliminant la tensió i recels que hagi pogut anar-se'n acumulant en tot aquest procés.
En les pitjors condicions, com les que han patit els treballadors de Printer, és difícil no perdre els nervis, no obstant això crec que és just finalitzar ressaltant l'elevat grau de responsabilitat i resposta dut a terme pel conjunt de la plantilla en primer lloc, i de la nostra Secció Sindical en particular, sense oblidar que fins i tot sent CC.OO. la força majoritària, la resta de forces sindicals han demostrat igualment una actitud unitària en tot el procés. És d'agrair que en les més adverses situacions hàgim pogut entre tots impedir el tancament d'una de les principals empreses d'aquest país, la lluita, l'esforç i la responsabilitat de tots hi ha vàlid la pena.
Barcelona, juny de 2004
Juan López Lafuente
Coordinador Àrea Política Sindical
Federació Comunicació i Transports CCOO –Catalunya-
