IMPACTE DE LA MINERIA
SOBRE ELS ÉSSERS HUMANS

“Todo era miseria, maltrato, insalubridad, condiciones de trabajo muy deprimentes, explotación humana indiscriminada...”. “... el sistema de salud se puede decir que no existía, mientras los obreros mineros se consumían día a día, víctimas de la tuberculosis o silicosis; los encargados de salud, médicos y delegados eran sobornados a fin de que no ocasionaran gastos a la empresa. Había un solo médico para las tres minas del Atlántico y éste por lo general hacía desaparecer los expedientes de mineros que necesitaban atención y los mineros enfermos eran despedidos sin ninguna prestación...”.

Com sembla que és la norma, les grans empreses transnacionals, propietàries de les mines de Nicaragua, estaven més interessades en obtenir grans beneficis que en el benestar de la població local. Les mateixes raons que han fet malbé el medi ambient al triangle miner, han produït el deteriorament de les condicions de vida de les persones que hi viuen. Veiem-ne, com exemple, tres aspectes:

Dèficits socials en l'activitat minera: Ni les empreses –ni els governs- s'han amoïnat per la protecció de la població local. Hi ha hagut, i hi continua havent, grans mancances en serveis bàsics: en la potabilització de l'aigua, en serveis d'higienització, en electrificació, en serveis sanitaris, en construcció d'escoles i de centres communitaris. Hi ha dèficits, doncs, en higiene, en salut, en formació i en socialització.

Pèrdua de recursos: L'obtenció d'or ha enriquit a empreses nordamericanes i proporciona un precari mitjà de vida als minaires i güiriseros però, en general, ha comportat una pèrdua de recursos alternatius. En concret, s'han perdut sòls cultivables per erosió i contaminació. On no, s'ha produït una disminució de la productivitat i, per tant, cal una més gran inversió de treball humà per obtenir el mateix. La deforestació excessiva, en molts llocs irrecuperable, suposa la pèrdua de la principal font de recursos que en una zona de clima sub-tropical humid és el bosc. D'altra banda, la contaminació de les aigües ha causat la destrucció d'ecosistemes aquàtics i el conseqüent empobriment, migració o extinció d'espècies aquàtiques, amb gran impacte en la pesca que abans era font d'aliment per autoconsum o per la venda. Finalment, és important el deteriorament del paisatge, de gran valor per la qualitat de vida dels pobladors i possible atractiu turístic de la zona.

Empitjorament de la salut de la població: No cal insistir en la insalubritat general de l'ambient. I, així, en la població es produeixen malalties associades als contaminants químics altament tòxics: cianur, mercuri, arsènic i metalls pesats. Trobem, igualment, malalties associades a la contaminació de les aigües i la manca de potabilització: tifus, salmonel·losi, hepatitis, gastroenteritis, malnutrició infantil i d'altres. I també malalties causades o afavorides per la contaminació de l'aire: càncers en l'aparell respiratori, asma, infeccions agudes de les vies respiratòries, pneumònies, bronquitis cròniques...

La salut dels antics minaires està malmesa per les seves condicions laborals. Així, l'esforç físic excessiu ha produït molts casos d'artritis i problemes ossis i musculars. Són molt freqüents els casos de sordesa per les explosions; de mutilacions i invalideses per accidents, sense comptar els que hi van deixar la vida.

Aquesta situació es veu agreujada per l'escassa cobertura sanitària i per la inexistència o insuficiència de les pensions o indemnitzacions que reben, o haurien de rebre, els antics minaires.

Rescate de las minas. Sudor y sangre de nuestro pueblo. El nuevo Diario, 5 de noviembre 1980.