El segell de qualitat atorgat a www.ccoo.cat reconeix l'honradesa, la responsabilitat i la protecció de la dignitat humana en el web de CCOO, a banda de comportar un premi a l'estructuració clara i intuïtiva dels diversos temes, la presentació i l'actualització constant de la informació, la millora dels serveis que s'ofereixen als usuaris i de les eines de participació, l'agilitat de la recerca i la varietat i la qualitat dels continguts.

Per a CCOO de Catalunya és un honor i un motiu d'alegria haver rebut el segell de qualitat d'IQUA, ja que aquesta certificació representa el reconeixement a la feina del sindicat en el procés d'utilització i integració de les noves tecnologies.

Cal recordar que el lloc web de CCOO de Catalunya ha rebut més de 196.000 visites des que va ser renovat en el mes de gener d'enguany, 2003, i continua mantenint-se com el primer portal amb contingut sindical de Catalunya, fet que es reforça ara amb la nova certificació.

La direcció de Seat va plantejar un expedient de regulació que afectava 415 treballadors i treballadores mentre que a Nissan estan afectades 848 persones. Després de nombroses mobilitzacions, Seat ha signat el conveni i a Nissan s'ha arribat a un principi d'acord per tal d'evitar els acomiadaments.

Més enllà del debat, és un fet constatable que el continuat increment del preu de l'habitatge, tant de nova construcció com de segona o posterior transmissió, molt per sobre de l'IPC i dels increments salarials dels treballadors i treballadores, està provocant que cada cop més persones treballadores no tinguin possibilitats d'accedir a un habitatge en el mercat, tant de compra com de lloguer.

L'increment patrimonial associat a l'increment del preu de l'habitatge d'aquells que tenen (pagat o no) un habitatge en propietat, no pot fer perdre de vista la realitat ben tangible i preocupant, d'aquells, especialment parelles joves, que durant molts anys hauran de destinar una part molt elevada dels seus ingressos al pagament d'una hipoteca.

La demanda atesa pel mercat és, fonamentalment, una demanda d'inversió o de segona residència i, en menor grau, d'aquelles persones que canvien d'habitatge per accedir a un altre de millor partint, normalment, d'un habitatge en propietat i ajudant-se d'un crèdit hipotecari.

L'existència d'aquesta potent demanda disposada a pagar aquests alts preus de l'habitatge, no pot fer perdre de vista que, cada cop més, la demanda de necessitat de primer habitatge de les persones amb rendes mitges i baixes queda desatesa.

L'accés a l'habitatge dels sectors socials que actualment no poden o tenen greus dificultats per accedir a un habitatge en el mercat, només pot garantir-se amb una oferta, suficient i diversa, d'habitatge a preu assequible.

Aquesta important oferta d'habitatge assequible, necessària i cada vegada més urgent, només és possible si esdevé una prioritat política de les diferents administracions públiques implicades (Central, Autonòmica i Local), s'hi esmercen els recursos públics necessaris i existeix una voluntat política sòlida de col¿laboració i concertació entre totes elles.

La problemàtica actual d'accés a l'habitatge és greu i complexa, resoldre-la necessita temps i accions polítiques diverses i complementàries, és convenient cercar la implicació d'agents privats (sobretot dels que no tenen afany de lucre) i s'han d'abordar modificacions legals (en matèria fiscal, de sòl, de lloguer, etc.).

És necessari i urgent un canvi de rumb en les polítiques nacionals i internacionals, per tal d¿aconseguir un nou ordre econòmic i social, més just i solidari, centrat en el desenvolupament sostenible i en el treball estable i amb drets per a tothom. El canvi també ha d¿afectar el moviment sindical, que ha de sumar esforços i trobar una nova unitat en l'àmbit mundial per tal de poder afrontar els nous reptes que planteja la globalització.

Les dades de l¿IPC del mes de juny mostren com es manté un alt nivell d¿inflació, que està provocat bàsicament per l¿evolució negativa del preu del petroli, tot i que existeixen d¿altres factors com els preus del vestit, el calçat, els aliments, l¿habitatge, l¿hostaleria o els serveis públics, com ara la sanitat i l¿ensenyament, que també hi han influït negativament.

És per aquest motiu que CCOO de Catalunya continua treballant perquè els convenis col·lectius incloguin mesures que permetin que l¿augment dels preus no afecti negativament el valor dels salaris.

L'objectiu d'aquesta figura és situar l'atenció a la persona afiliada com a centre de l'estratègia del sindicat. El Síndic de l'Afiliat té com a objectiu garantir i tutelar els drets dels afiliats a CCOO de Catalunya i ser a la vegada un dinamitzador pel que fa a la millora de la qualitat dels serveis que reben, i incrementar tot el que fa referència a l'atenció a les persones afiliades.

La persona que ocupi la responsabilitat de Síndic de l'Afiliat es determina que ha d'estar afiliada al sindicat, ser una persona de reconegut prestigi sindical i tenir un coneixement profund del sindicat. Alhora, aquesta responsabilitat és incompatible amb cap càrrec de responsabilitat executiva en els diversos àmbits de l'estructura de CCOO de Catalunya.

El Síndic té tot un seguit de funcions i competències, com són la tutela dels drets de les persones afiliades en relació als serveis sindicals i professionals del sindicat, en especial pel que fa a la qualitat i la correcció d'aquests. També té competències respecte a la tutela de drets dels afiliats establerts en els estatuts, pel que fa al dret a la informació, a l'assessorament, als serveis assistencials i d'altres i a la protecció de les dades personals. A més a més, ha de dinamitzar l'extensió i l'increment de la qualitat del servei i l'atenció a les persones afiliades i canalitzar les queixes i reclamacions de les persones afiliades a CCOO de Catalunya.

Tot el conjunt d'organismes de l'estructura del sindicat ha de col·laborar amb el Síndic en el compliment de les seves funcions. El Síndic participarà amb veu i sense vot tant en la Comissió Executiva com en el Consell Nacional. Anualment elaborarà un informe de les seves activitats.

La Comissió Executiva de CCOO de Catalunya va aprovar, per unanimitat, escollir Juan Ignacio Valdivieso, fins ara membre de la seva Comissió Executiva, primer Síndic de l¿Afiliat de CCOO de Catalunya.

Juan Ignacio Valdivieso és un veterà dirigent de CCOO de Catalunya, lluitador per les llibertats de Catalunya, processat pel Tribunal d¿Ordre Públic franquista, dirigent de la vaga general de Sabadell a l¿any 1975. Ha estat membre de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya des del seu 1r Congrés (1978), i membre del seu Secretariat des del 3r fins al darrer Congrés del sindicat (1984-2004). És reconegut en el sindicat per la seva voluntat d¿encontre i de síntesi entre les diverses visions.

Per CCOO de Catalunya, després del Pacte Estratègic, i per tal d'aconseguir un canvi profund del model de competitivitat de l'economia catalana, era imprescindible, com a condició, un procés de negociació amb l'empresariat català, que comportés un compromís i una implicació en el canvi, des dels centres de treball i en clau de negociació col·lectiva i de desenvolupament del marc català de relacions sociolaborals.

Aspectes a destacar, entre d'altres, de l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC):

¿ Racionalització de l'estructura de la negociació col·lectiva:

Racionalització territorial i sectorial dels àmbits de negociació, mitjançant l'agrupació, l'adhesió i l'extensió dels convenis col·lectius. Orientació cap a la negociació d'acords marcs sectorials (com a pont cap als convenis d'àmbit territorial de Catalunya) que incloguin:

¿ Contractació i descentralització productiva:

Obertura amb caràcter previ d'un procediment d'informació i consulta sobre la subcontractació i la descentralització, en què s'incloguin possibles mesures de flexibilitat interna que facin innecessària la subcontractació. Possibilitat de subrogació de les plantilles quan es produeixin successions de contractes.

¿ Flexibilitat:

Pactada, enfront de la desregulació, responent a les necessitats de les activitats de les empreses, acompanyada de regles generals en els convenis col·lectius sectorials per a la seva concreció en els centres de treball, garantint l'estabilitat i la seguretat de les persones, així com també la compatibilitat de la vida laboral amb la personal.

¿ Igualtat de gènere:

Adequació dels convenis col·lectius a la normativa vigent i la seva millora. Revisió dels sistemes de classificació i valoració dels llocs de treball per adaptar-les al principi de no discriminació de l'enquadrament professional i retributiu.

¿ Creació de comissions paritàries sectorials (CFPS), encarregades de la gestió, el seguiment i el control dels diferents plans de formació contínua.

¿ Consolidació i nou impuls del Tribunal Laboral de Catalunya, obrint un procés de descentralització territorial, i noves línies d¿especialització.

Les reformes fiscals aprovades des de 1995 pel govern del PP han provocat un augment de la pressió fiscal i han fet que el sistema de recaptació d¿impostos sigui més regressiu i, per tant, més injust. Entre el 1995 i el 2002, la recaptació de l¿Estat a través de l¿IRPF ha disminuït un punt del producte interior brut i ha deixat d'ingressar uns 7.000 milions d¿euros anuals.

CCOO de Catalunya i el moviment sindical hem estat des de l¿inici clarament favorables a aquest Tractat perquè significa un pas més en la construcció social europea, ja que comporta més Europa, més social i més democràtica. Per això considerem molt important que la ciutadania catalana i l'espanyola, i els treballadors i treballadores, hagin fet una aposta clara pel SÍ a aquest nou pas en la construcció europea.

CCOO de Catalunya lamentem el fet que encara hi hagi una baixa participació de la ciutadania quan es tracta de les problemàtiques que afecten Europa. Això s¿ha comprovat tant en aquest referèndum com també es va donar en la participació en les eleccions al Parlament Europeu.

Cal que l¿alt nivell d¿abstenció porti a tothom a fer una reflexió profunda per tal d¿aproximar el fet europeu al conjunt de la societat. Una vegada més, hem pogut comprovar, en aquesta campanya europea, com el debat en clau interna i local ha primat per sobre d¿un debat real i en profunditat sobre el projecte europeu, la qual cosa sens dubte és responsable en part de l¿allunyament de la ciutadania respecte a la importància de la problemàtica de la construcció europea. En aquest sentit, cal lamentar que des d'algunes posicions polítiques s¿hagi fins i tot arribat a responsabilitzar Europa de qüestions i dèficits que són responsabilitat pròpia i que cal resoldre en el nostre àmbit estatal.

Finalment, volem deixar constància que, des de CCOO de Catalunya, continuarem la lluita, conjuntament amb el sindicalisme europeu representat per la CES, per la construcció d¿una Europa més social i unida on es reconeixin cada vegada més els drets de la ciutadania i dels pobles que conformen la Unió Europea.

La proposta d'Estatut recull las demandes de CCOO de Catalunya d'aconseguir un projecte ambiciós, socialment avançat i que sobretot sigui útil per a les persones, per millorar la seva vida quotidiana.

CCOO de Catalunya valorem molt positivament la incorporació del títol de Drets, Deures i Principis Rectors, que amplia els drets socials de ciutadania i recull en gran part les aportacions que CCOO de Catalunya hem fet durant el procés d'elaboració de la proposta d'Estatut.

També valorem de forma positiva la important ampliació de competències de la Generalitat. En matèria laboral, cal destacar la creació del marc català de relacions laborals, proposta històrica plantejada per CCOO de Catalunya, assumida per la gran majoria de forces polítiques i socials de Catalunya i ara recollida plenament.

CCOO ens identifiquem plenament amb la definició de Catalunya com a nació, que exerceix el seu autogovern a partir d'un Estatut renovat i dins del marc de la Constitució.

De la mateixa manera, valorem de forma positiva el reforçament dels instruments per afermar el català i el seu ús social, com a llengua pròpia que és de Catalunya, al mateix temps que s'avança en la igualtat jurídica del català i el castellà en tots els àmbits.

Considerem important que el nou Estatut garanteixi millor les competències de la Generalitat, la qual cosa és fonamental per millorar la qualitat de l'autogovern.

Cal remarcar l'acord en finançament, que bàsicament ha d'assegurar l'equilibri necessari entre solidaritat i esforç fiscal i permetre: incrementar els ingressos que rep la Generalitat, que avui estan per sota de les seves necessitats, i ampliar la capacitat de decisió i gestió sobre els impostos que es recapten a Catalunya.

CCOO de Catalunya creiem que estem davant d'una oportunitat que no es pot frustrar. El nou Estatut ha de ser, sens dubte, fruit d'un pacte entre Catalunya i l'Estat, i per això demanem a totes les forces polítiques, tant de Catalunya com de l'Estat, un esforç que permeti que el nou Estatut pugui ser ratificat en els seus aspectes essencials en les Corts espanyoles, complint amb els requisits exigits d'ampli consens i constitucionalitat.

CCOO de Catalunya ens comprometem a fer un esforç d'explicació dels continguts del projecte d'Estatut entre els treballadors i treballadores per aconseguir el màxim suport social.

Feu clic per veure el document amb la posició de CCOO de Catalunya sobre el procés d'elaboració del nou Estatut

Per CCOO, el nou Estatut és una necessitat que tenim per fer front als nous reptes econòmics i socials dels propers anys. El nou marc estatutari ens cal per donar la necessària estabilitat i per poder aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible, que permeti el progrés de la societat, tant en benestar com en cohesió.

Aquesta necessitat que el nou Estatut signifiqui una millora de les condicions de vida de tota la ciutadania, és a dir, de tots els qui viuen i treballen a Catalunya, és el que ha portat CCOO a exigir la incorporació d¿una Carta de Drets en el nou text estatutari.

Catalunya necessita d¿aquest nou Estatut igual que li cal un nou sistema de finançament. És evident que per aconseguir-ho caldrà un ampli consens social i polític a Catalunya i un acord amb l¿Estat. Aquest és el repte que tenen, en primer lloc, els nostres representants polítics.

La societat catalana no es pot permetre avui, quan hi ha les condicions polítiques per fer-ho possible, un fracàs en el fet d¿aconseguir aquests objectius d¿un nou Estatut i un nou sistema de finançament.

És evident que la consecució del nou Estatut necessita, en primer lloc, del més ampli consens polític possible. Perquè això pugui ser, caldrà una actitud de flexibilitat i generositat i anteposar els interessos generals del país als legítims interessos de partit. Estan en joc interessos estratègics de futur i creiem que ningú no pot arriscar-se a assumir la responsabilitat del seu fracàs.

L¿Acord estratègic és un punt de partida molt important, però caldrà continuar treballant per aconseguir garantir-ne el compliment. L¿Acord interprofessional també s¿ha de concretar en la negociació col·lectiva a les empreses i, pel que fa al procés de regularització, no es pot abaixar la guàrdia i cal exigir la persecució dels empresaris que continuen utilitzant treball submergit per acabar amb la causa real de l¿existència de persones en situació irregular.

A banda d¿aquests, de cara al setembre, es preveuen nous temes importants, com són l¿aprovació del nou Estatut d¿Autonomia i l¿inici del gruix del procés d¿eleccions sindicals, on CCOO treballarà per continuar sent la primera força sindical de Catalunya.

Cal tenir en compte que la inflació de la zona euro se situa en una mitjana del 2,4 %, és a dir, un 1 % per sota de l'espanyola. És evident que una inflació que de forma continuada se situa per sobre de la dels nostres competidors és un perill greu per a la competitivitat de la nostra economia.

CCOO considerem urgent millorar la competència en el mercat interior, particularment pel que fa a la distribució dels aliments i la prestació de serveis, que tenen un comportament clarament inflacionista, especialment si ho comparem amb els productes industrials, els quals, oberts a la competència internacional, tenen un comportament més favorable.

CCOO de Catalunya considerem imprescindible generalitzar les clàusules de revisió salarial en tots els convenis, que és la millor garantia del manteniment i la millora del poder adquisitiu dels salaris.

CCOO de Catalunya valorem de forma especialment negativa l¿evolució de la inflació pel que fa a Catalunya, ja que la inflació del mes de novembre s¿ha situat en un 0,2 %, l¿acumulada de l¿any se situa en el 3,9 %, la interanual és del 4 % i el diferencial amb l¿Estat se situa en un 0,6 %. CCOO de Catalunya ens refermem a considerar principals responsables del diferencial d¿inflació de Catalunya: a) els marges empresarials de determinades estructures de comercialització i distribució, especialment de serveis; i b) la política de concertació de serveis públics (en especial els concerts educatius).

CCOO de Catalunya insta la Conselleria d¿Economia a assumir la seva responsabilitat i actuar, especialment davant els grans grups de distribució els marges empresarials dels quals són especialment responsables de la nostra elevada inflació. Exigim del Govern la implantació de les recomanacions de la Comissió d¿Experts, creada per ell mateix, i especialment, i amb urgència, l¿Indicador de Rendes Bàsiques per a defensar els col·lectius més desprotegits i perceptors de rendes mínimes per tal de compensar-los dels efectes del diferencial d¿inflació.

Cal reaccionar i mobilitzar-nos: no podem deixar esgotar la nostra indignació davant la continuada vulneració del dret internacional; no podem assistir impotents davant les continuades imatges de destrucció i mort.

CCOO de Catalunya ens refermem en la nostra convicció que no pot haver-hi solució militar al conflicte d¿Orient Mitjà. Rebutgem que l¿única estratègia que compti sigui la militar. Reclamem la urgent mobilització de la ciutadania per tal d¿exigir el cessament de la guerra i de l¿ocupació. Cal exigir la renúncia a qualsevol forma de violència i a la utilització d¿una diferent vara de mesurar en l¿exigència de condicions a les parts. Cal defensar el dret internacional: la pau a Orient Mitjà implica el reconeixement de l¿existència d¿Israel i, alhora, el del dret a l¿existència d¿un Estat palestí en els territoris ocupats de forma il·legal des de 1967.

CCOO de Catalunya considerem que la societat no pot contemplar més temps en silenci l¿actual situació. Reclamem una mobilització ciutadana per exigir la fi de la violència, el respecte a la legalitat internacional i la fi dels càstigs col·lectius contra les poblacions civils. Exigim del Govern espanyol, de les institucions de la UE i de les NNUU una actuació urgent per acabar amb l¿actual situació.

PER LA PAU, CONTRA LA GUERRA, CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR I L¿OCUPACIÓ. PER LA DEFENSA DE LA LEGALITAT INTERNACIONAL, EN SOLIDARITAT AMB ELS POBLES QUE PATEIXEN A GAZA, BEIRUT, LÍBAN, CISJORDANIA, HAIFA...

CCOO de Catalunya manifesta la seva total solidaritat amb les poblacions civils que pateixen aquesta situació de violència.

Pel que fa a la taxa d'atur, destaquem que igual que el trimestre anterior aquesta augmenta, situació que no succeïa des de finals de 2003. L'augment és de 0,37 punts percentuals i la taxa es situa en el primer trimestre de 2006 en un 7,01%. El número d'aturats a Catalunya s'estima en 253.700 persones i l'augment en nombres absoluts respecte el trimestre anterior és de 14.700 persones que representen un 6,12%.

En termes qualitatius, l'enquesta segueix mostrant un escenari de precarietat. La taxa de temporalitat espanyola continua per sobre d'un escandalós 33% i també la taxa d'atur de les dones catalanes es situa en un preocupant 8,91% (amb un augment trimestral de 0,7 punts), molt per sobre de la dels homes catalans (5,58%).

A nivell de províncies destaquem l'augment de la taxa d'atur en més d'1 punt percentual de la província de Girona respecte el trimestre anterior.

Davant d'aquestes dades, i de l'augment de la sinistralitat laboral que es ve observant aquest any 2006, es fa evident que el model productiu basat amb els baixos costos laborals està esgotat, i amb ell aquesta estratègia de competitivitat, i que no podem ser competitius amb taxes de temporalitat a la cua de la nova Europa de 25 estats (la taxa de temporalitat de la UE-25 es situa per sota del 14%).

En aquest escenari CCOO considera que,

S'ha de tancar la negociació sobre el mercat de treball a nivell estatal amb un acord que faci possible una reducció efectiva de la temporalitat i una millora de la qualitat en el mercat de treball.

1. La preocupació per l¿elevada abstenció, que cal que porti a una profunda reflexió, en primer lloc als partits polítics, i al conjunt de la societat catalana, per tal d¿analitzar les raons profundes de la desvinculació d¿un important sector de la ciutadania respecte a les institucions i la política catalanes.

2. La valoració positiva per la rapidesa en l¿acord de constitució del nou Govern, la qual cosa evita incerteses negatives i innecessàries sobre la futura governabilitat de Catalunya.

3. La necessitat, ja plantejada abans de les eleccions, per part de CCOO de Catalunya, que cal obrir una nova etapa política a Catalunya. Cal situar en el centre de l¿acció de govern les polítiques socials i econòmiques que afrontin la resolució dels problemes quotidians que afecten la ciutadania. Ara és l¿hora d¿afirmar la identitat nacional de Catalunya sobre la base del reconeixement i la millora dels drets dels seus ciutadans. Altrament, cal que aquest nou període serveixi per recuperar i millorar les relacions i els vincles emocionals entre la ciutadania de Catalunya i la d¿Espanya.

4. Que considera fonamental que el nou Govern orienti les seves prioritats envers les polítiques socials i econòmiques i en especial aquelles que afecten de forma directa i quotidiana la ciutadania, en concret:

¿ Aconseguir un desplegament socialment avançat de l¿Estatut, especialment pel que fa referència al capítol de drets i deures, que permeti que el conjunt de la societat catalana pugui veure com el nou Estatut comporta una millora dels drets del conjunt de la ciutadania. L¿ampliació de drets concrets i mesurables ha de ser la millor forma de reforçar els vincles entre les institucions i el conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
¿ Donar continuïtat a l¿Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l¿ocupació i la competitivitat de l¿economia catalana, tot establint un marc estable de concertació de les polítiques socioeconòmiques i creant nous espais específics en relació a: la immigració i el mercat de treball; la potenciació de la formació professional; i la necessitat d¿un impuls a una política industrial activa que garanteixi un sector industrial renovat més sòlid i menys vulnerable que l¿actual.
¿ Ampliar les polítiques públiques especialment en qüestions com l¿habitatge, l¿educació, la sanitat i els serveis socials. Cal que la societat catalana comprovi que l¿autogovern permet donar respostes a l¿augment significatiu de la població a Catalunya, incloent-hi el fenomen de la immigració, mitjançant un increment dels recursos públics destinats a aconseguir un major grau de cohesió social. Tot això a partir dels recursos derivats del nou model de finançament així com un canvi en l'orientació de la política fiscal cap a una de més progressista, que comporti potenciar el principi que pagui més qui més té.
¿ Millorar les infraestructures, de forma que ajudin a l'equilibri territorial i a la cohesió social, tot prioritzant la mobilitat sostenible, especialment la ferroviària, tant pel que fa a les persones com per a les mercaderies, i el transport públic. També cal avançar en polítiques energètiques, que avancin en l¿estalvi i el consum eficient de l'energia.
¿ Garantir la transparència en la utilització dels recursos públics establint un marc normatiu a partir de l¿Informe sobre bon govern elaborat per un grup d¿experts a instàncies de l¿anterior Govern català. Elaboració d¿una llei de participació institucional que també reguli la funció social que efectuen les organitzacions sindicals i empresarials
¿ Potenciar i establir sistemes de concertació social sobre el conjunt de les polítiques econòmiques i socials.

La Confederació Sindical Internacional - CSI agruparà 310 sindicats de 165 països i que representen més de 185 milions d¿afiliats.

Al congrés hi assistiran 1.500 delegats i delegades. Hi estaran representats quatre sindicats de l¿Estat espanyol, CCOO, UGT, USO i ELA.

La nova confederació es declara unitària i pluralista, i vol ser un millor i més representatiu instrument del moviment sindical per fer front als reptes que la globalització planteja al món del treball. Vol ser l¿instrument d¿impuls i coordinació de les lluites per generalitzar els drets sindicals i el treball digne en els sistemes de producció globals fins ara determinats de forma exclusiva per les empreses multinacionals, i alhora ser interlocutor davant les institucions internacionals com les NNUU, l'OMC o el FMI i el BM. La nova confederació considera que el respecte universal als drets dels treballadors i treballadores i l¿accés al treball decent són indispensables per a un desenvolupament just i sostenible, per això es compromet a promoure i actuar per la protecció de la democràcia arreu del món.

Al congrés hi assistirà com a delegat, dins de la delegació de CCOO, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela.

PRIMER SINDICAT CATALÀ

CCOO de Catalunya ha estat, durant la dictadura i després, durant tot el període democràtic actual, el primer sindicat de Catalunya. Les nostres característiques de sindicat independent, nacional i de classe ens han permès mantenir la primacia com a organització sindical de referència de totes les persones treballadores del nostre país.

En aquests moments, CCOO de Catalunya ha assolit la xifra de més de 24.300 delegats i delegades sindicals, i el conjunt de les persones afiliades supera les 174.000. Això fa de CCOO no sols el primer sindicat de Catalunya, sinó possiblement la primera entitat social del nostre país pel volum de persones adherides.

En l¿Assemblea Nacional serà el moment de fer un balanç de tot el que hem aconseguit fins ara; ens permetrà intercanviar i conèixer experiències, en la veu tant de dirigents com de delegats sindicals; servirà per donar impuls als processos de negociació col·lectiva, i, alhora, serà el tret de sortida del conjunt del sindicat per fer front, en les millors condicions, al moment més intens d¿eleccions sindicals, en què s¿efectuarà l¿elecció o la renovació de milers de delegats sindicals.

És en aquest procés d¿eleccions sindicals que CCOO volem que els treballadors i treballadores ens revalidin la confiança com a principal sindicat de Catalunya.

AUTONOMIA SINDICAL

Els objectius de la nostra Assemblea Nacional són: ratificar la nostra autonomia sindical, millorar el nostre treball sindical al servei de les persones treballadores, incrementar el nombre de persones afiliades i ampliar la nostra representació sindical en més quantitat i en més empreses. En definitiva, volem enfortir la millor eina que tenen les persones treballadores de Catalunya per defendre els seus interessos concrets i generals.

Dia: divendres, 6 d¿octubre
Hora: 10 del matí
Lloc: Auditori del FÒRUM de Barcelona (CCIB). Carrer Taulat ¿ Pl. Llevant, Barcelona. Metro: El Maresme ¿ Fòrum (Línia IV) Autobusos: Línies 7 i 41. Tramvia: Fòrum (Línia T4)

Per sectors d¿activitat, la disminució de l¿atur registrat català respecte al mes d¿agost està molt lligada a les situacions de frau en la contractació, que en aquest mes s¿ubiquen bàsicament en el sector de la indústria (amb un descens del -4,45 %) i de la construcció (on baixa un -5,71 %). Pel que fa a la variació interanual, la disminució del registre d¿atur continua estant fortament condicionada pel sector de la construcció, que presenta un -6,72 % de reducció respecte al mes de setembre de 2005. Els serveis continuen amb la tendència a la disminució i ho fan en un -3,22 %. També segueix el descens de l¿atur industrial, que entre setembre de 2005 i setembre de 2006 baixa en un -2,67 %. L¿agricultura varia la seva tendència creixent i per primer cop, com a mínim des de setembre de 2005, redueix el registre d¿atur, concretament en un -17,91 %.

Per províncies, destaca l¿augment de l¿atur gironí respecte al mes d¿agost (5,41 %), sobretot degut a l¿increment del registre en el sector serveis. Si ens centrem en la variació interanual, el descens més pronunciat correspon a la província de Lleida, amb una baixada del -11 %, sustentada principalment en els sectors agrícola i industrial. Barcelona és la segona província on més disminueix l¿atur registrat respecte al setembre de 2005 (-4,57 %), bàsicament per la reducció del sector de la construcció. Pel que fa a Girona, presenta un petit descens del -2,03 % molt condicionat pel bon comportament de l¿agricultura. Finalment, Tarragona gairebé no varia les dades d¿atur registrat de fa un any.

Per sexes, la baixada de l¿atur registrat respecte al mes anterior està protagonitzada fonamentalment pel col·lectiu femení (-4,84 %). La reducció interanual, en canvi, es reparteix de forma molt semblant entre homes i dones (ambdós sexes disminueixen al voltant del -4 %). Continuem observant que gairebé el 58 % de les persones registrades en l¿atur en finalitzar el mes de setembre són dones. Aquestes xifres posen de manifest un cop més la posició desfavorable de les dones en el mercat de treball.

Pel que fa a la contractació registrada, seguim constatant l¿evolució positiva dels contractes indefinits, que augmenten un 43,54 % respecte al mes de setembre de l¿any passat. Tot i així, continuem amb una taxa de temporalitat altíssima del 26,8 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

En aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que ha de ser una prioritat del nou Govern de la Generalitat apostar per la qualitat en l¿ocupació i actuar de forma contundent en el control de les pràctiques de frau en la contractació. Finalment, CCOO de Catalunya demana a l¿empresariat català que continuï aplicant les mesures per fomentar la contractació indefinida recollides en l¿acord de reforma del mercat laboral i que aposti per reduir cada cop més la contractació temporal, ja que buidar la borsa de contractació temporal acumulada no és suficient si les noves contractacions tornen a ser temporals.

L¿augment de la població aturada catalana respecte al segon trimestre d¿enguany confirma el que ja han reflectit les dades del registre d¿atur: les pràctiques fraudulentes d¿algunes empreses, que rescindeixen els contractes dels seus treballadors i treballadores a l¿inici dels mesos d¿estiu. El nombre d¿aturats i aturades a Catalunya s¿incrementa en un 12,3 % entre els dos trimestre (28.000 persones en termes absoluts). El 77,5 % d¿aquest augment és femení (21.700 dones), més vulnerables que els homes davant d¿aquest tipus de pràctiques. La taxa d¿atur femenina en aquest tercer trimestre de l¿any se situa en el 8,2 %.

La població ocupada de 16 anys i més continua augmentat a Catalunya, però en percentatges cada cop més modestos. Concretament, en aquest tercer trimestre de 2007, hi ha 82.100 ocupats i ocupades més que un any enrere (2,4 % d¿increment relatiu). En termes de taxa d¿ocupació, aquesta pràcticament no augmenta i se situa en el 58,5 %.

Per províncies, destaca negativament l¿elevada taxa d¿atur de les dones que viuen a Barcelona, que arriba al 8,8 %. En el cas de Girona arriba al 7,6 %. Se segueix constatant igualment el problema d¿activitat de les dones lleidatanes, amb una taxa que no arriba al 49 %.

La taxa de temporalitat de l¿Estat espanyol augmenta mínimament respecte al trimestre anterior i evidencia els límits d¿un model de creixement basat en l¿ocupació temporal. El seu valor en aquest tercer trimestre és del 31,9 %, més de 15 punts percentuals superior a l¿índex de l¿EU-25.

En aquest escenari, CCOO considera que:
¿ Cal un compromís de l¿empresariat català per canviar el model productiu, que millori la qualitat de l¿ocupació i redueixi significativament l¿elevada temporalitat del nostre mercat de treball.
¿ És també essencial que el Govern de la Generalitat reforci la Inspecció de Treball, per limitar l¿encadenament de contractes en el mateix lloc de treball i controlar l¿economia submergida, i aposti per la millora de la qualificació de les persones amb l¿impuls polític de la reforma de la formació professional.

A data del 30 de juny del 2007 les actes electorals provisionals, corresponents al còmput dinàmic dels darrers quatre anys, consoliden novament a CCOO de Catalunya com a primera força sindical de Catalunya amb 23.809 delegats i delegades i un 43,98% de la representativitat. UGT queda en segon lloc amb 21.994 delegats, un 40,62% de representació

Distribució dels 24.300 delegats per tipus d¿empresa

¿ CCOO de Catalunya guanya les eleccions en tots els trams d¿empreses de més de 50 treballadors i treballadores, es a dir totes aquelles que tenen Comitès de Empresa.

¿ En conjunt CCOO de Catalunya ha obtingut el suport de més de 550.000 votants

Empreses de més de 500 treballadors:

CCOO: 2.156 delegats (39,68%)
UGT: 1.577 delegats (29,02%)

En aquests tipus d¿empresa han votat un conjunt de 428.209 persones treballadores que han escollit un total de 5.434 delegats i delegades. Cada delegat o delegada ha precisat d¿una mitjana de 78,80 vots per a ser escollit.

Empreses entre 251 i 500 treballadors:

CCOO: 2.543 delegats (44,47%)
UGT: 1.962 delegats (34,31%)

En aquest tipus d¿empresa han votat un conjunt de 159.251 persones treballadores que han escollit un total de 5.719 delegats i delegades. Cada delegats o delegada ha precisat d¿una mitjana de 27,84 vots per a ser escollit.

Empreses entre 50 i 250 treballadors:

CCOO: 11.517 delegats (45,10%)
UGT: 10.135 delegats (39,69%)

En aquest tipus d¿empresa han votat un conjunt de 430.458 persones treballadores que han escollit un total de 25.536 delegats i delegades. Cada delegat o delegada ha precisat d¿una mitjana de 16,85 vots per ser escollit.

Empreses de menys de 50 treballadors:

CCOO: 7.593 delegats (43,51%)
UGT: 8.320 delegats (47,67%)

En aquest tipus d¿empresa han votat un conjunt de 270.619 persones treballadores que han escollit un total de 17.453 delegats. Cada delegat o delegada ha precisat d¿una mitjana de 15,50 vots per ser escollit.

Amb aquests resultats creiem que queda pràcticament definit el resultat de les eleccions sindicals, on CCOO de Catalunya continua, després de 29 anys des de les primeres Eleccions Sindicals i de forma ininterrompuda, com a primer sindicat de Catalunya en representativitat, amb 1.815 delegats més, un 3,36%, sobre la UGT, i amb un 6% més de vots.