La producció de maons és un sector econòmic artesà, que es caracteritza per una escassa incorporació de tecnologia i pel seu limitat nivell d'inversió en el
procés productiu.

El principal problema s'origina en la cadena de les relacions econòmiques, que incorpora múltiples intermediaris (el propietari de les terres, l'arrendador del sòl, l'amo dels forns, el transportista, el pagès teuler…), i això genera unes condicions de clara explotació i de dependència.

La necessitat de cobrir les quotes de producció obliga les famílies a incorporar els menors en aquesta duríssima tasca. Els nens, les nenes i els adolescents participen en gairebé tot el procés d'elaboració del maó.

El treball en bòbiles és perjudicial per a la salut infantil per les seves condicions d’insalubritat i d’inseguretat, que també afecten el desenvolupament emocional
dels menors.

Carregar pesos excessius retarda i deforma el seu desenvolupament corporal, i els exposa a riscos de lesions i fractures, la qual cosa s'agreuja per la deficient
alimentació que reben.

La falta d'aigua i el contacte permanent amb el fang contribueixen a la propagació de malalties infeccioses dermatològiques i bronquials.