No és un joc

Quan els nens treballen en la mineria, ho fan en els sectors informals, una activitat que sol ser marginal, poc rendible i molt desprotegida.

Això implica, per exemple, que es tracta d’una feina que exigeix molt d’esforç físic i riscos considerables. L’esforç infantil excessiu posa en perill el desenvolupament físic, emocional i formatiu dels nens.

A més, el treball a la mineria els exposa a perillosos contaminants físics i químics, per exemple la pols, que ocasiona malalties respiratòries que poden arribar a ser molt greus. Quant als tòxics químics, en la mineria de l’or —per posar un exemple—, els nens que hi treballen estan exposats a substàncies com ara l’arsènic (associat geològicament als jaciments d’or i que pot produir alteracions a la pell, pèrdua de sensibilitat, càncers de pell, de pulmó i de fetge, i finalment la mort); al cianur (utilitzat per capturar l’or del mineral, i que pot produir, segons la dosi absorbida, des de dificultats respiratòries i taquicàrdies fins a l'afebliment mental i la mort); al mercuri (utilitzat especialment en la mineria artesana, que és on trobem el treball infantil, i que afecta el sistema nerviós: tremolors, excitabilitat, insomni, pèrdua de memòria, retard intel·lectual, deliris...); i a altres metalls pesants, com ara el coure, el crom i el plom, també altament tòxics.